Despedint 2018...
Hi ha anys que realment són "per oblidar" i el balanç que en fem és negatiu. Anys que només volem que s’acabin depressa.
Però tot i així hem de ser capaços de trobar aquelles coses, per molt petites que siguin, que ens han anat bé i ens han ajudat en aquest any: una abraçada que va arribar en el moment precís, un silenci que ens va acompanyar amb força. Una persona que no creiem que ens recolzaria però ho va fer… una imatge o una frase que ens va ajudar en un moment concret... petites coses que no haurien de passar-nos per alt…
Sovint fem servir la metàfora dels arcs de Sant Martí després d’una tempesta: i justament el NADAL pot ser un bon moment per valorar tots aquells petits arc iris que han sortit a les nostres vides, tot i les tempestes. Totes aquelles “petites coses” que si més no, ens han ajudat a (sobre)viure dia a dia fins AVUI.
Des d’ANHEL us desitgem unes festes plenes d’amor. Quedeu-vos amb allò que hagi sigut positiu del 2018 i obriu els vostres cors a tot el que el 2019 us pugui portar!!
Referències:
https://manejodelduelo.com/mas-cerca-de-quien-ya-partio-en-esta-navidad/
http://ayudaenduelo.artmemori.com/es-navidad-y-en-casa-no-estamos-todos/
http://ayudaenduelo.artmemori.com/elijamos-como-vivir-nuestra-navidad/
Documental “Aulki hutsak” La silla vacía, dirigido por Iñaki Peña Bandrés, médico de hospitalización a domicilio del Hospital de Zumárraga (Gipuzkoa) Festival Internacional Cine Invisible de Bilbao 2014: premio al mejor trabajo en euskera y premio del público.
