Formació de Fotografia i Dol amb la Norma Grau
El passat diumenge 25 de febrer tres de les cinc co-fundadores d'Anhel vam estar a la formació de "Fotografía y Duelo", de la nostra companya, i també co-fundadora de l'associació, Norma Grau.
En un estudi ple de màgia i olor a records immortalitzats, la Norma ens va acostar a nosaltres i a altres cinc dones a la seva feina: fotografiar l'amor que ens deixen els fills quan moren.
A dia d'avui encara a molta gent li sobta que parlem de fer fotografies d'un bebè que s'ha mort. Potser de seguida pensen en fotos desagradables, que poden mostrar la cara més lletja de la mort. Potser pensen en sang, en pell, en ossos. I tot això, són només idees molt llunyanes a la realitat. I la realitat és que, uns pares que s'acomiaden del seu fill, no tindran cap altre ocasió per fer-li fotos. La realitat és, en dades, que el 96% de les famílies que no tenen fotos, les troben a faltar amb el temps.
"No es tracta de fotografiar la mort, sinó de capturar l'amor" (Now I Lay Me Down To Sleep). I d'amor, la Norma en sap una estona.
La formació va durar tot el dia i en ella vam veure aspectes de tot tipus envoltant aquestes fotografies. Com podem fer-les, quins drets tenen els pares vers els seus fills, com podem plantejar a les famílies i al personal sanitari aquesta possibilitat, quina seria la "funció" de tenir aquests records.
Vam parlar de la importància de crear moments, de les capses de records i de temes més d'àmbit legal. També ens va ensenyar què podem fer quan ja no hi ha opció de fer aquestes fotos en el moment del part i tot i així, els pares necessiten algun record físic del seu fill.
Personalment, penso que queda moltíssima feina per fer encara en tot el que envolta la mort gestacional i neonatal, però en aquest cas, potser encara més. Per això creiem que aquesta formació és imprescindible a l'hora de poder acompanyar a aquestes famílies, i de fet, la Norma ja l'està portant a diversos hospitals i personal sanitari.
Podem fer fotos de tot tipus: una maneta del bebè, una mirada dels pares, una abraçada...No cal plasmar aspectes menys agradables. El més important és poder tenir una foto per ensenyar al món quan ens desautoritzin com a pares, i sobretot poder aferrar-nos a aquesta foto quan sentim que no podem més, que ens falten forces, que estem començant a oblidar la seva cara. Com a mare, no sé què hagués fet en aquests moments si no tingués les seves fotos. I òes tracta, de tornar a aquell moment ple d'amor sempre que vulguem.
Bé, però i què passa quan no hem pogut fer fotos del nostre bebè? La Norma porta set anys a càrrec del seu Proyecto Stillbirth- Bebés que no pudieron ser fotografiados, on realitza una feina molt valuosa intentant plasmar tot això que no es va poder fer amb objectes dels bebès, ecografies, el seu nom... Pels pares això significa poder tenir alguna cosa més, poder mostrar al món la seva realitat: "som pares, mira aquesta foto".
En definitiva, des d'Anhel no podem fer una altra cosa que recomanar aquesta formació a tot aquell fotògraf, personal sanitari en contacte amb aquestes famíllies, professionals que acompanyin de qualsevol altre manera als pares, o qualsevol persona que estigui sensibilitzada amb el tema. Per nosaltres, tota una experiència positiva i que et deixa amb més ganes encara de canviar el món. Al menys la part que ens toca.
Si voleu més informació sobre aquesta meravellosa formació, ho trobareu tot en aquest enllaç: http://www.proyecto-stillbirth.org/formacion
Gràcies Norma, bona feina.
