Anhel

Amb motiu del dia de Sant Jordi, les families d’Anhel us hem preparat unes recomanacions molt personals sobre els llibres que els han ajudat en el seu procés de dol: ****** “Crónicas de los brazos vacíos: manual no oficial para aprender a vivir de nuevo” Fernanda Olguín Me he sentido totalmente identificada con la mayoría de palabras de la autora donde explica en primera persona como vivió y vive su duelo, pero también el de su pareja y sus dos hijos mayores. Describe lo

Este fin de semana se celebra la fiesta del cine por excelencia: la gala de los Oscar. El cine nos permite vivir a través de sus personajes y argumentos, historias que no nos tocan de cerca, y transportarnos a sus mismos sentimientos y emociones aunque no los hayamos experimentado. Muchas veces nos conectan con otros, que sí hemos vivido, y de forma casi inconsciente nos ayudan a procesar nuestras propias experiencias. Aprovechando la ocasión hemos querido echar un vistazo a

He de reconèixer que no sóc de celebrar el dia de l’amor! El famós dia de l’amor, en que ens fem detallets , ens diem tot els que ens estimem… Però quan em vaig quedar embarassada, ens van dir que naixeria el 14 de febrer, jajaja vem pensar que ja tindríem un bon motiu per començar a celebrar aquest dia. Van anar passant els dies però els esdeveniments van començar a passar a ritme vertiginós , pèrdues, malestar, urgències, espera, analítica, eco… Una ecografia i una veu que

Els Nadals son dies en familia, i això sempre ens fan pensar en els qui no hi son. Tot i tenir-los presents dia a dia, es inevitable que en aquestes dates se’ns faci més feixuga la seva absència… Sentim que son dies per a ser feliços, però potser no ens veiem en cor de somriure. Creiem que si celebrem les festes estem traint la seva memòria, ens fa massa mal comparar-nos amb els qui érem quan ells encara ens acompanyaven físicament, o recordar allò que havíem projectat que